Fer vidre és tot un món:
sembla bufar i fer ampolles, però si una bombolla
es bomba i es deforma, el pobre bufador,
per procurar un cert ordre a les banyes amorfes,
la cavitat bulbosa d'aquest vidre en qüestió,
s'obliga a recompondre'l, l'estira i en prolonga
un braç per una zona, i, per l'altre cantó,
sembla quasi que esmola la punta d'un punxó...
I en surt un petit monstre que sembla que funciona
si pel broc gros se l'omple amb suc o amb un licor
i pel broc petit brolla un rajolí conforme
amb la dosi millor.
Llavors, amb vanaglòria, com un savi inventor,
bevent vi de la bóta amb aquella eina nova,
diu que està fet a posta per remullar la gola
mirant a l'horitzó
i ell es bateja el rostre, li entra el vi per la trompa
i quequejant de broma ens demana "porró".
Per Josep Pedrals
Podeu sentir el poema al programa Un Restaurant Caníbal a Berlin del 29/09/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada