El dilluns vesteix les hores del dia amb dubtes.
Són els dubtes de dilluns.
Els menjo sucats amb tomàquet i els amaneixo amb oli verge extra d’oliva arbequina...
Perquè l’arbequina és saborosa, particular, suau i afruitadeta, em realça i m’anima.
L’arbequina pentina els meus dubtes de dilluns.
Potencia i no distorsiona.
El dimarts cuina les hores del dia amb preguntes.
Són les preguntes de dimarts.
Les responc ofegades amb pèsols, que esperançats neden dins del suquet.
Perquè els pèsols són bonics, juganers i intensos, m'enforteixen i m’apoderen.
El pèsol desgrana les meves preguntes de dimarts.
Porta alegria i ressona.
El dimecres forneja les hores del dia amb accions.
Són les accions de dimecres.
Les gratino acolorides d’or roig que, dolç o picant, reflecteix la passió de l’entranya.
Perquè el pebre vermell és sincer, autèntic i d’intuïció, m’abraça i em conserva.
El pebre vermell arrebossa les meves accions de dimecres.
Resol i pinta.
El dijous esvera les hores del dia amb errades.
Són les errades de dijous.
Les degusto amb melmelada de llima i les rectifico amb pols de tequila.
Perquè la llima és cridanera, hïbrida i creativa, i porta la solució dissolta a la pell.
La llima ofega en tequila els meus errors de dijous.
Desembolica i no talla.
El divendres emplata les hores del dia amb suors.
Són les suades de divendres.
Les eixugo amb les làmines del bolet que coneix la mort del Cèsar i el naixement de l’Amanita. Perquè aquest ou de reig és savi, té història i ha vist caure imperis i aixecar il·lusions.
Aquest bolet transforma les meves suors de divendres.
Perfuma i clareja.
El dissabte evapora les hores del dia amb sospirs.
Són els sospirs de dissabte.
Me’ls bec amb bocins de cacau que, torradets i concassats, acompanyen el pensasentiment.
Perquè el cacau és sa, trapella i dispers, em provoca, m’excita i em descabella.
El cacau dona esglai als meus sospirs de dissabte.
Preveu i també estimula.
El diumenge despulla les hores del dia amb petons.
Són els petons de diumenge.
Els reparteixo acompanyats d'un meloó s d'alvocat dens, viscoó s i esplendorós.
Perquè l’alvocat estaà madur, curat d’ensurts i tòxics i quan em toca, em fa cruixir i em crema. L’alvocat adorm els meus petons de diumenge.
M’atrau amb el dolç i amb el salat.
És la vida de tota la setmana i la visc amanida amb proporcions diverses de moments intensos. Perquè l’amanida porta el contrast de l’oliva amb el pèsol, sosté la relació entre el pebre i la llima, arbitra el joc entre el bolet i el cacau, i vetlla la solitud del petó de bona nit.
Petó.
Per Núria Farizo @nuriafaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada