Sempre m’ha agradat molt ser pagès i he tingut la sort de cuidar les finques, la vinya i l’horta de la família durant més de seixanta anys. Els pares ja em pujaven al carro quan feia els primers passos, i entre els primers records que guardo hi ha el de la mare cantussejant mentre ens dirigíem al terme a faenejar i passar el dia. Amb setze anys, ja era un treballador més i les mans ajudaven els pares en tot allò que la vinya o l’horta demanaven.
A casa érem sis; el pare, la mare, el Cesc, la Pilar i jo, Josep. També vivia amb nosaltres la tieta Carme, la germana del pare, que havia quedat vídua durant la tan present com silenciada Batalla de l’Ebre. Els tinc a tots molt presents, i encara és habitual que em vingui el record d’aquelles vetllades compartides vora el foc, just després de sopar, en què el pare ens explicava històries de la seua infantesa. Serien històries reals, o quimeres anhelades? Mai ens va importar, ni a mi ni als germans, perquè en el moment en què començava el relat, la màgia s’escampava per la sala i ens engolia, fent-nos sentir d’allò més feliços.
Un vespre, no deuria tenir més de sis anys, em vaig atrevir a fer la pregunta: “pare, què vol dir ser pagès”? li vaig arrencar un somriure perquè de cop va recordar a son pare, a l’avi i a tantes generacions que, com ell, s’hi havien pogut dedicar. Ens va mirar emocionat, i nerviós com si estés a punt de sortir a escena, va recitar:
“Un pagès és un alquimista que sap convertir llavors en aliments; un jardiner que té cura de cada parcel·la com si fos la seva propietat més preuada; una persona que manté net i ordenat el paisatge; un matemàtic, que calcula les distàncies òptimes per plantar, un geògraf que coneix al detall tots els racons del terme i el professor més disciplinat que reclama atenció quan explica com s’ha de collir el fruit o s’ha de tractar cada planta.
“Un pagès serà el periodista més veraç, que coneix i sap de què parla quan ha d’explicar els cicles de la vinya; també és un pare preocupat, un meteoròleg que no necessita mapes per saber quan arriba la pluja, i un cuiner que sap quin és el moment òptim per collir els fruits que després s’utilitzaran per elaborar un bon guisat.
“Un pagès és el millor amant i un gran enamorat, algú que estima sense esperar ser correspost, algú que surt de casa il·lusionat per retrobar-se amb un paisatge nou cada dia, amb qui hi comparteix dies de sol, vent i pluja; la persona que més s’emociona quan la vinya deixa veure els primers brots, que plora quan acaba de collir l’últim gotim sa de l’anyada, i que s’enrabia quan alguna plaga ataca una de les seves plantes.”
Guardo aquelles paraules sota pany i clau. I de tant en tant, les deixo anar i m'emociono recordant-les. Com ara mateix, que li estava explicant a la meua dona mentre passem junts les hores d'este estrany confinament...
Per Eva Vicens @eva_vicens
#amordevi
