La cuina del Quebec

Quan pensem en la gastronomia del Quebec directament ens venen al cap el xarop d’auró, la poutine i la forta influència del corrent dels fast food provinent dels Estats Units.

Aquests tres pilars són ben comuns i igual d’importants; el Quebec produeix el 72% de tot el xarop d’auró del món, un producte que s’exporta a més de seixanta països; la poutine per més bàsica que ens pugui semblar és part indispensable de la identitat cultural, diversos festivals s’organitzen al llarg de l’any per celebrar-la. I la tendència dels fast food s’ha estès ràpidament, amb grans franquícies autòctones com Saint Hubert, en pollastreria, o Tim Hortons, la cadena de menjar ràpid més gran del Canadà, amb quasi 5.000 restaurants en 14 països.

Però des de fa més de vint anys el Quebec ha començat a desenvolupar una gastronomia pròpia. A crear-se una identitat culinària, que està prosperant. El líder d’aquest moviment és sens dubte en Normand Laprise, xef copropietari del restaurant Toqué!. Els grans escenaris d’aquest progrés són Montreal o la ciutat de Quebec, on una cuina inspirada de la francesa però completament arrelada al territori, als productes locals i de qualitat, està fent que se’n parli molt.

Mentre que la ciutat de Quebec segueix essent una ciutat més conservadora amb fortes arrels franceses, Montreal destaca per la seva forta diversitat cultural. Grans moviments migratoris al llarg del temps han fet que Montreal sigui una ciutat amb una gran varietat gastronòmica. Un bon exemple és el fet de tenir barris com la petita Itàlia o Chinatown; el 85% dels immigrants del Quebec viuen a la zona metropolitana de Montreal, segons el ministeri de cultura i comunicacions del Quebec. 

Montreal és una ciutat moderna, amb el festival de llum (amb projeccions per tota la ciutat),  la música techno (festivals, concerts...) la proliferació de nous bars (speakeasys, bars temàtics...), restaurants conceptuals... tot creant una atmosfera nova i captivant per als consumidors.

L’agricultura al Quebec juga un paper rellevant en aquesta nova cultura gastronòmica. Com he comentat anteriorment part d’aquesta nova tendència és la importància dels productes locals. Això ha fet que l’agricultura es desenvolupi proposant una gran varietat de fruites i verdures segons la temporada, tot i que des de mitjans d’octubre fins a principis de maig aquesta abundància declini considerablement a causa del clima. Aquest fet es nota en els menús dels restaurants, que s’esforcen en evitar els productes importats i juguen amb una gran presència a les amanides i acompanyaments de tubercles, carbasses, i algunes verdures conservades de l’estiu en confitats, salses, vinagres o xarops.

Per concloure, hi ha un potencial enorme en aquest país tan extens i se n’està traient profit. L’escenari gastronòmic del Quebec és molt variat però conserva i promou aquesta identitat pròpia, que encara no està definida del tot i encara evolucionarà; val la pena seguir-ho d’aprop.

Per Àlex Calderó Decary @sunday_tradition

Cuiner al restaurant Toqué! a Montreal (Quebec)