Per un moment quan vam rebre aquella trucada vam pensar que era una broma, però va resultar ser veritat.
I la veritat és que un cop al mes tenim el plaer de presentar-vos alguna beguda al nou programa de Catalunya Ràdio, Un Restaurant Caníbal a Berlin, que s’emet els dissabtes de 3h a 4h. És el programa de gastronomia de la Paula Molés. Gastronomia ben entesa, sense necessitat d’explicar receptes ni parlar de plats. Perquè la gastronomia, per definició, és història, cultura, coneixement, antropologia...
I com que el temps radiofònic és fonedís ens hem proposat fer-vos un petit article després de cada programa, perquè pugueu saber més coses sobre la beguda que hem tractat en antena.
Comencem amb quatre apunts sobre l’aigua (08/09/2018)
Tots bevem aigua, de fet hi ha estudis que expliquen que podem estar una setmana sense ingerir aliments, però no podríem passar ni dos dies sense aigua.
I malgrat tot, em sorprèn que al moment que vivim on ens plantegem l’origen de tot, dels tomàquets, els ous, de les varietats de raïm (mal) anomenades autòctones per fer vi, etc. Ningú o quasi ningú es plantegi com és l’aigua que beu.
La única veritat de l’aigua és que és incolora. Insabora i insípida, depèn. Si en centrem en l’aigua que prenem per beure, ja sigui embotellada, de l’aixeta o tractada és cert que normalment té poc gust, però en té. I depèn de quines poden arribar a ser quasi salades i aspres. Com si tinguessin tanins (igual que els vins).
I si parlem de ciència... Tot i que anomenem la Terra com el planeta blau, d’aigua útil n’hi ha molt poca.
El diàmetre de la terra són uns 6000 Km, i la profunditat mitjana dels oceans és d’uns 6Km. Poquíssim.
La suma de tota l’aigua (dolça, salada, gelada...) que hi ha al planeta només equival a una esfera amb un diàmetre igual a la distància en línia recta entre el Cap de Creus i Cadis.
Tot i això no és ni un bé escàs, ni un bé abundant. L’aigua no es gasta, sinó que es transforma (de manera espontània o provocant-ho industrialment).
No és un problema no disposar de més aigua, simplement hem de saber quines característiques volem que tingui l’aigua per a cada necessitat i transformar-la en la millor.
Com comprem aigua o com hauríem de comprar...?
Comprem per fidelitat a una marca, per simpatia a la publicitat o al packaging. O perquè a casa nostra sempre hi ha hagut “aquella” aigua. I pensem que si els nostres pares ens hidrataven amb allò, era la millor per a nosaltres.
No acostuma a ser un producte que es compri per preu, perquè sigui quina sigui no és determinant per fer canviar massa el preu final de la compra.
Què he de demanar a una aigua?
- Que sigui agradable al gust
- Que tingui un residu sec el més baix possible (de l’ordre de 50 mg/l): AIXÒ VOL DIR LLEGIR L’ETIQUETA DE LA COMPOSICIÓ, la lletra petita vaja. Si ens fixem només amb l’eslògan l’hem “pifiat”. Veure escrit Mineralització dèbil o apte per a preparació d’alimentació infantil.... no sempre és sincer.
Si és així, el nostre cos l’absorbirà de manera fàcil i ràpida (hidratació ràpida)
Què passa amb l'aigua de l'aixeta?
L’aigua de l’aixeta es pot veure, a tot arreu. No està contaminada bacteriològicament. Però no sabem quins minerals (i altres substàncies) hi ha dissoltes, tampoc sabem com estan les canonades i què n’arrossega l’aigua quan hi passa.
També hi ha la variable de gust, depèn de quins pobles o ciutats l’aigua és gustosa, i això no és agradable.
Podeu escoltar el fragment de l’aigua clicant aquí: AIGUA
Per Clara Antúnez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada