22 de març de 2020

JOC IMAGINARI



Ahir vam jugar.

Ahir a la tarda vam jugar com nens petits.

Van ser només 5 minuts de bogeria. Potser ni hi van arribar. Potser van ser 3 minuts. 3 minuts de bogeria màxima.

Estàvem acabant de fer gimnàstica. Una gimnàstica que fa riure. Posem música i ballem. I busquem música molt ràpida per ballar molt ràpid i suar. Potser podríem dir que busquem fer un treball cardiovascular però ben bé no és així. Diria que l’únic objectiu és ballar i saltar. I riure una estoneta.

La Clara ja havia pujat a dutxar-se i la Nora estava fent una carrera. I no parava de córrer d’un costat a un altre de l’habitació. Jo intentava fer abdominals. Per fer alguna cosa! D’aquelles abdominals que les podries fer amb una copa de vi a la mà. Aquest és el nivell!

L’hi pregunto com és que corre tant. I em contesta que està fent una carrera amb la classe dels micos i que els nens de la classe l’estan animant.

Continua corrent i jo continuo amb els estiraments. No sé per què collons estiro. Tampoc he fet res, però deu ser el costum de l’escaqueig.

I para de córrer i em pregunta: "- Què fem ara?". I de cop em ve una il·luminació divina.

Farem una festa!

Una festa?

Sí! Cridarem a tots els animals de la selva i farem una festa!

Busco la cançó de la cigüenya. Cigüenya és com li diu la Nora a la cançó de Circle of life (The Lion King).

La poso al màxim volum de l’altaveu. (Ja havia parlat amb les veïnes catxondes i em van dir que cap problema amb la música alta). M’aixeco de cop i començo a cridar com un boig!

La Nora flipava! Es pensava que son pare se li havia anat la castanya! I sí! Però no ve d’ara.

I anava cridant que venien les zebres, els lleons, els rinoceronts, els guepards...

Ens vam agafar de la mà i vam començar a córrer per tot el pis. Saludàvem a tots els animals que veníen a la festa. Unes sabates eren dos tigres, la cortina els micos penjats, i un test penjat al sostre feia de girafa amb el coll ben llarg. Una cadira resultava ser un cérvol i el puf un llop bo. La paperera és un os formiguer. I sense adonar-nos-en ens ha mossegat un dit! Però amb carinyo. Segur que ho va fer sense voler perquè ens va confondre amb una formigueta.

Ens agafem les dues mans i comencem a donar voltes cada cop més ràpid perquè és una festa. I ara cap a l’altre costat i cantem ben alt, però ben alt el cigüenyes fins que s’acaba.
I ens mirem a la cara i flipem! Tenim cara de brilli brilli! Està exhultant. Està pletòrica. I jo també. Estic radiant.

I passen els minuts i continuo viatjant. Ja hem fet la dutxa i estem sopant i continuo volant.

I rememoro quan era molt i molt petit i jugava amb el meu món imaginari. I recordo que era immensament feliç.

Ara, amb el pas del temps i amb molt de temps per pensar, arribo a la conclusió que el que em feia tan feliç de petit i m’ha fet tan feliç aquests 3 minuts de la cigüenya és ser lliure.

I ho som quan podem volar amb la nostra imaginació.

Per Jaume Montanyà @julivertalplat

#amordevi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada