Ahir vam jugar.
Ahir a la tarda vam jugar com nens petits.
Van ser només 5 minuts de bogeria. Potser ni
hi van arribar. Potser van ser 3 minuts. 3 minuts de bogeria màxima.
Estàvem acabant de fer gimnàstica. Una
gimnàstica que fa riure. Posem música i ballem. I busquem música molt ràpida
per ballar molt ràpid i suar. Potser podríem dir que busquem fer un treball
cardiovascular però ben bé no és així. Diria que l’únic objectiu és ballar i
saltar. I riure una estoneta.
La Clara ja havia pujat a dutxar-se i la Nora
estava fent una carrera. I no parava de córrer d’un costat a un altre de
l’habitació. Jo intentava fer abdominals. Per fer alguna cosa! D’aquelles
abdominals que les podries fer amb una copa de vi a la mà. Aquest és el nivell!
L’hi pregunto com és que corre tant. I em
contesta que està fent una carrera amb la classe dels micos i que els nens de
la classe l’estan animant.
Continua corrent i jo continuo amb els
estiraments. No sé per què collons estiro. Tampoc he fet res, però deu ser el
costum de l’escaqueig.
I para de córrer i em pregunta: "- Què fem ara?". I
de cop em ve una il·luminació divina.
Farem una festa!
Una festa?
Sí! Cridarem a tots els animals de la selva i
farem una festa!
Busco la cançó de la cigüenya. Cigüenya és com
li diu la Nora a la cançó de Circle of life (The Lion King).
La poso al màxim volum de l’altaveu. (Ja havia
parlat amb les veïnes catxondes i em van dir que cap problema amb la música
alta). M’aixeco de cop i començo a cridar com un boig!
La Nora flipava! Es pensava que son pare se li
havia anat la castanya! I sí! Però no ve d’ara.
I anava cridant que venien les zebres, els
lleons, els rinoceronts, els guepards...
Ens vam agafar de la mà i vam començar a
córrer per tot el pis. Saludàvem a tots els animals que veníen a la festa. Unes
sabates eren dos tigres, la cortina els micos penjats, i un test penjat al
sostre feia de girafa amb el coll ben llarg. Una cadira resultava ser un cérvol
i el puf un llop bo. La paperera és un os formiguer. I sense adonar-nos-en ens
ha mossegat un dit! Però amb carinyo. Segur que ho va fer sense voler perquè ens
va confondre amb una formigueta.
Ens agafem les dues mans i comencem a donar
voltes cada cop més ràpid perquè és una festa. I ara cap a l’altre costat i
cantem ben alt, però ben alt el cigüenyes fins que s’acaba.
I ens mirem a la cara i flipem! Tenim cara de
brilli brilli! Està exhultant. Està pletòrica. I jo també. Estic radiant.
I passen els minuts i continuo viatjant. Ja
hem fet la dutxa i estem sopant i continuo volant.
I rememoro quan era molt i molt petit i jugava
amb el meu món imaginari. I recordo que era immensament feliç.
Ara, amb el pas del temps i amb molt de temps
per pensar, arribo a la conclusió que el que em feia tan feliç de petit i m’ha
fet tan feliç aquests 3 minuts de la cigüenya és ser lliure.
I ho som quan podem volar amb la nostra
imaginació.
Per Jaume Montanyà @julivertalplat
#amordevi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada