Hivernar

Hivernar. Segons el Diec: passar l'hivern en un indret. 

I jo m'imagino un ós dins una cova. 

El significat fins fa uns dies era poc aplicable a les persones. Ahir va ser un dia gris, al cel i a casa. 

Avui podem dir que estem hivernant. D'entrada dir-vos que la paraula hivernar m'agrada més que confinament i, a continuació emetré una humil reflexió de tot plegat. 

Si en el meu imaginari l'os hiverna sol a la cova, tal i com estem hivernant a casa és un luxe. 

Ens llevem cada dia amb l'alegria desbordant de la Nora. Esmorzem tots junts, els tres, intentem menjar quelcom diferent cada matí. Fem feinetes, algun joc i ja arribem a hora de dinar. A la terrassa! 

Sol, vermut i gaudi amb qualsevol menja preparada amb delit, donat les que les hores ens ho permeten. Seguim jugant, cabanyes i piscines de nines. Una estona d'avorriment i cap a fer gimnàstica. És un moment sagrat. Suats i cansats. Dutxa, sopar i a dormir. La Nora segur, els pares a vegades ens quedem mirant la TV... 

Aquesta hivernació que, malgrat ja és primavera, només acaba de començar. 

Ens ha agafat en moments vitals diferents, i segurament la majoria penseu que "els altres" han tingut més sort. Perquè són funcionaris, perquè viuen en entorn rural, perquè tenen hort, perquè tenen més habilitats en bricolatge... 

I la nostra sort està només en la nostra mirada. 

El planeta ens està fent una broma de mal gust, però potser li estàvem demanant massa? 

Espero que aquests moment durs, de dubtes i de priorització real ens serveixin per demanar perdó i canviar dinàmiques socials que només ens porten a la pròpia destrucció. 

Ens necessitem a nosaltres i al planeta!! 

Per Clara Antúnez @clara_antunez

#amordevi