conga
M'han mantingut en sopols
els amics que m'ajudaven a
veure el món quasi tan dolç
com el suc de la guanàbana
i ara ja els puc fer de pal
de paller i mantinc la joia
d'en Mango i la Xirimoia:
colla absurda i tropical.
Oh, leré!
Absurda i tropical!
Sempre estàvem disputant,
com alvocats del diable,
espines de rambutan
(que no punxen i son flàccides)
i, si un cop ens fèiem mal
amb polèmiques on fire,
en Dàtil i la papaia
rebaixaven el cabal.
Oh, leré!
Baixaven el cabal!
Som d'un amor sense fre
i els somriures ens delaten:
no fem mai curt de cafè
ni els hi va la pell de plàtan;
no ens encongeixla moral
esperar a posar guinda,
la Pinya i en Tamarinde
fan tothora un bon final.
Oh, leré!
Tothora un bon final!
Per Josep Pedrals @joseppedrals - Els Límits del Quim Porta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada