Vinyes dels Aspres en concert

En Jordi Martinez juga amb la seva guitarra i ens regala els primers acords de I Still haven´t found. La Clara acaba de justificar el maridatge amb el vi Xot dels Aspres. En David Sais comença a cantar i al celler es fa un silenci sepulcral. Començar amb U2 no està gens malament! Ens movem, amb una mica de vergonyeta però, no podem evitar-ho. Expectants, amb el vi dins la boca assaborim cada gota de la cançó. Handle me with care i Brown Eyed Girl complementen la seqüència dels blancs.

La Clara torna a pujar i abaixa el seu to. Comença la poesia i ens encisa a tots. En Martinez li dibuixa uns acords màgics perquè ella ens despulli l’Oriol rosat. Un rosat de garnatxa roja, que ha reposat dins unes botes del celler. Fresc, intents, fruitós i refrescant. Sóc fan dels rosats! It’s my life de Bon Jovi. L’ambient s’endolceix i apareixen les primeres mirades de complicitat. La veu d’en Sais ens fa volar i la pell de ceba del rosat ens fa somniar. Ens deixem endur amb un Free falling, No woman no cry i Wind of change.

Ja no tenim vi a la copa. Estem assedegats, de música i de vi. I ara volem més canya. Volem cremar Cantallops!

I la mestra de cerimònies ens descriu amb sedositat i caràcter de tramuntana el Negre dels Aspres. La joia de la corona. I aquell parell ens maten amb Eye of the Tiger. Ep! Stop! Ha començat el concert!

És l'ull del tigre, és l'emoció de la lluita

Apunt pel repte amb el nostre rival

I l'últim supervivent conegut persegueix la seva presa durant la nit

I ens mira a tots amb l'ull del tigre

Cara a cara, a la calor

Highway to hell, Wicked game... Aquí paro. Hòstia quina meravella de cançó! I en Sais que s’agrada i ens fa enfollir. Collons! En volem més! Ens volem aixecar, ells ho noten i hi posen tota la tralla. Tot seguit baixa deu pare nostre senyor en forma de The Boss i canten The Rising. Quasi no queda vi a les copes, tornem a fer una altra ronda i ballem amb la copa a la mà amb la música endimoniada per les venes. Vull saltar, cridar i que això no acabi mai.

I acaba. Els músics deixen les guitarres a l’escenari, nosaltres la copa al terra i ens fonem amb un agraïment mutu. Perquè hem tastat els vins amb uns músics genials. Perquè hem escoltat la música amb uns vins meravellosos. Perquè Vinyes dels Aspres serà sempre nostre.

Per Jaume Montanyà @julivertalplat