RATAFIA

Com és habitual us fem cinc cèntims sobre un dels temes tractats a Un Restaurant Caníbal a Berlin, parlem de ratafia. Una de les begudes espirituoses amb més màgia i misteri.

La Ratafia és una beguda tradicional, la base són les nous verdes o tendres i una barreja de flors, fruits i altres herbes. Típiques i tradicionals de cada territori. Acostumen a ser barreges de més de 50 plantes diferents.

Totes les herbes, flors, fruites, espècies... es posen a macerar amb un aiguardent ensucrat (es pot fer perfectament amb anís dolç). A sol i serena. La graduació final del licor oscil·la entre els 22 i 35º.

El calendari de la ratafia diu que la nit de Sant Joan (23/6) es cullen les herbes, per Sant Pere (29/7) es fa la ratafia i es deixa a sol i serena, per la Mare de Déu d’Agost (15/8) s’embotella i per Tots Sants (1/11) es filtra i es deixa reposar per degustar-la tot seguit o per Nadal.

M’agradaria explicar-vos el concepte sol i serena, vol dir simplement deixar les gerres de vidre, plenes amb l’aiguardent i les herbes a l’aire lliure. Al jardí, a l’empit de la finestra... des de Sant Pere fins a tot sants. Passi el que passi, nevi, plogui... El licor va agafant color i les herbes van cedint les propietats curatives i aromàtiques.

I quan prenem la ratafia? Tradicionalment es prenia com acabant els àpats, pel beneficiós efecte curatiu i digestiu de les plantes que la componen. Darrerament s’ha posat de moda a la cuina i també en el món de la cocteleria.

Comentar-vos també que Santa Coloma de Farners és la capital de la Ratafia, i durant el mes de novembre fan la Festa de la Ratafia. Animeu-vos a participar!

I si voleu sentir la secció del programa de Catalunya ràdio, cliqueu aquí.