Out of season

Fa una setmana era al Cercle Polar Àrtic i volia menjar Ren. El restaurant Local Food de la zona no en tenia -out of season, em van dir- així que vaig menjar salmó amb cervesa artesana. Visca l’alternativa!

Al tornar a casa vaig preguntar a l'Anders, el propietari, sobre el ren. L’Anders en té un -el Rendor- i el cuida molt. En aquell moment li estava acabant una barraqueta al mig del bosc per guardar-se del cru hivern mentre li mantenia líquida l’aigua del cubell salvant-la del glaç i l’alimentava de líquens, el qual li crea una capa de calor a l’estómac que li fa d’estufeta. El Rendor no és per menjar.

L’Anders em va explicar que la carn de ren és preuadíssima i exquisida i que ara és la millor temporada -llavors... per què em van dir out of season?- Quan ell era petit, a casa, n’havien criat però ara era difícil i complex. Les famílies samis (les indígenes de la zona) -geloses de la seva vida prop d’aquest animal- se’l fan seu i no el comparteixen ni amb les poblacions veïnes. Els remats de rens valen or. Un negoci cada vegada més complicat i perillós. Una vegada uns personatges de Qatar els van oferir una quantitat indecent de diners per a la seva exportació i, al rebre la negativa com a resposta, els van arribar a amenaçar -un fet que per desgràcia ressona a molts indrets del món amb diferents protagonistes-. La petita comunitat sami té la seva pròpia DO o, dit d’una altra manera, el seu propi mètode científic -absolut i sense hipòtesi- que ve marcat pel seu context, entorn i història. La seva llengua té, només, 400 paraules per a anomenar els rens! La conversa amb l'Anders al voltant del cèrvid ens va portar a parlar de valors ètics i ecològics, de supervivència i del poble sami, que viu lligat a aquest animal. Una veritable conversa de valor sota la mirada atenta del Rendor, que semblava entendre-ho tot.

Creixem al voltant de rens, ous de peix, tòfones, vedelles, ànecs, maduixes, algues, grans de cafè, d’arròs i de raïm, pèsols, alvocats i salmons. Són divinitats supremes que venerem perquè ens donen la vida. Creixem junts i en un acte brutal d'amor -i de dependència- ens hi fusionem i ens convertim en pobles; pobles caçadors, pescadors i recol·lectors. També ens convertim en agricultors i ramaders al servei, i a voltes, ens tornem microbis i ens ho mengem tot, convertint-nos -alguns- en consumidors i comerciants obsessionats i compulsius, salvant distàncies i temporades a favor de l’exotisme, el luxe i la sofisticació. Girem al voltant d’un món microbiota, vegetal, animal i inanimat, que ens dóna la vida igual que nosaltres ens la traiem poc a poc mentre inventem -en general- un món envasat i artificial.

Des dels inicis de la vida, quan els primers bacteris ja veien en la terra un veritable bufet lliure i anaven com boixos a la reserva d’un lloc per endrepar, que la pregunta més important és, Què hi ha per menjar? Continuem sent bacteris viatgers però ara en busca del millor plat i és cert que, per alguns la resposta sempre hauria de ser “out of season”!

#viatges #recerca #sostenibilitat ≠ #egocentrisme #immediatesa #diners

Per Núria Farizo