Som pocs, estranys i peculiars, els éssers que ens posem calents en veure una esquerda en un sòl pedregós i pobre.
Persones tocades per l’aroma que un dia va entrar per les nostres narius i va modificar per sempre la nostra manera de ser, de pensar i de voler viure. Ja mai més res ha sigut igual a les nostres vides.
Persones normals, indetectables a simple vista i imperceptibles a ulls de la majoria de la societat, perquè la processó va per dintre.
El mal temps per la majoria de la societat és glòria per nosaltres. Vivim pendents del radar cada dia de l’any.
L’hivern és esperat amb una eufòria dissimulada, però el pessigolleig a la panxa és incessant i el cor té un bategar diferent.
Quan arriba el fred, la resta de personatges addictes es recorden de nosaltres i orgullosos de formar part de la secta et demanen uns quants grams o uns quants euros per fer el seu particular homenatge al fruit més preuat que ens regala el sòl mediterrani.
Aquest any, amb el permís de les glaçades fortes i continuades, ens espera un any per recordar i, per sort, no pel mateix motiu que el passat.
Pluja abundant i temperatures estivals moderades són senyal que ja es poden preparar les patates, els grans d’arròs, els ous i els macarrons perquè els hi queda menys d’un mes per acabar tenyits de negre.
La bogeria arribarà per Nadal, perquè el calendari consumista/cristià així ho mana, però els autèntics, els de debò, saben perfectament que el seu moment és quan ja han marxat els senyors d’Orient i els aiatolàs, fins i tot esperaran la setmana dels barbuts per fer honors a la millor setmana de l’any.
No badeu i aprofiteu aquest hivern per gaudir del millor tresor que ens regalen algunes fagàcies quan la majoria dels seus veïns estan dormint profundament esperant la primavera.
Ah! per cert, que no us enganyin. El més important és que us la vengui algú que l’estimi; en segon lloc, que faci olor i evidentment, que no sigui només negre per fora i que ho sigui també per dins.
Salut i tòfones.
Per Pere Muxí, tofonaire i nou blogger de La Gastronòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada