Un maridatge que acaba trapella fa camí a un post trapella. En el meu imaginari no pot ser de cap altra manera!
Un bon maridatge a 3 bandes; Guitarra, Vi i Mans. Un trio com els de tota la vida, vaja!
Un bon embolic a 6 mans; les d'un que fa fregues, les d'un que fa vins i les d'una que fa històries...
Jo dono l'entrada, el Jaume la nota i el Paco la tornada. O al revés? jo en sóc la gota que cau, el Jaume la nota que sona i el Paco, la mà que fa rodar la copa. Tot s'hi val perquè parlem de vins, de muísica i de persones. La Gastronòmica és Trapella!
Tot comença en un petit poble del Pla de Bages. És del color de la vesprada i ja surten les notes d'entre els fils de ferro de la guitarra. Hi ha moltes persones al pati d'estiu del Nou Celler. L'ampolla de l'Amic blanc de Clos d'Agon és la primera que es serveix. La bodega viu allà on comença el Parc de les Gavarres, un balcó natural al mar, i ha vingut per vèncer perquè el seu vi és el millor. És el millor per a qui el fa, per a qui el pren i per a qui se'n mulla la carn dels llavis.
La Clara ho té clar -com sempre i fent honor al seu nom- pren la paraula i xiuxiueja els seus secrets, les seves tonalitats i la seva brisa. La Clara -d'una manera salvatge- fa poesia del vi mentre el duet canta que, el millor encara està per venir... perquè el camí comença just aquí!
El Miguel mira pel voraviu de la copa i de reüll em veu, en beu...
I juguem amb més colors. Una melodia ens transporta a un altre món. La gent tremola i omplim el calze amb pell de ceba. Un somriure entremaliat del qui sap la resposta però no la vol compartir.
Encara.
Hi ha un raig de llum amb tot el què fem.
No vull ser honest vull ser sincer.
I així potser per fi sentir-me lliure.
Al·leluia. Al·leluia
Al fondo, suena una progresioín de blues en La.
Hemos pergeñado el acorde perfecto ¿el del Rey David?:
el momento, la música, el vino, La Gastronòmica, los que disfrutamos de todo ello,
(la tónica, la cuarta, la quinta, la menor disminuida, la mayor aumentada);
el giro final, un acorde de séptima para contarlo en corcheras:
la Nuria, el Jaume, el Paco
Y un ojo azul felino mira matizado por el rosa paílido de la copa.
Hallelujah
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada