Essent un aficionat al vi, fas molts cursos de tast de vi, perquè així penses que en “sabràs més”. I això és el que volem tots, saber-ne més, pensant que sabent-ne més hi haurà poques cosetes que se t’escapin.
I fas un curset de tast, i t’ensenyen unes coses, i en fas un altre i aprens més, un darrer i comences a veure que no és massa diferent de l’anterior, però seguim, un altre i “això ja m’ho van dir”, i “això també”, i, mica en mica te n’adones de que hi ha una barrera invisible, però detectable, que fa que, vegis que no t’ensenyen gaire res de nou.
I tu, com a bon aficionat, penses, què faig ara?, qui me n’ensenyarà? o a on n’aprendré més?
Els que en saben són els sommeliers, però què dius?, sommelier, això només ho fan els que treballen a un restaurant, o a una bodega, o dins el món del vi.
Però jo només sóc un aficionat. Ahhh, ja sé qui me’n farà cinc cèntims de tot això.
Me´n vaig a la D.O., però quina vergonya, si no conec a ningú, i no sé on està tot això.
Cap a Figueres, a la D.O. Empordà. I hi arribes, entres, “perdoni...... sóc un aficionat al vi que ha fet cursets de tast i voldria fer quelcom més.
Hi ha quelcom més avançat? Quelcom superior?
Sí, i tant, el curs de sommelier, em diu una noia molt simpàtica, i amb total convenciment de la situació.
Però això és a la universitat, oi? Però per a professionals, no?
I ara, és per a tothom que tingui ganes d’aprendre més sobre aquest món tant fascinant, em diu, amb tanta passió, que fa que la meva primera idea que era deixar-ho córrer, es regiri per complet i faci entrar el cuquet, que des d’aleshores porto a dins, i em va fent petites mossegadetes demanant-me més i més cada vegada.
Per Lluís Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada