Va de bótes...

Divendres passat. 10 del vespre. Zona guai de Barcelona. Un d’aquells Bar à vins que s’han inaugurat últimament.

Un bon amic i jo quedem per fer el got. El meu amic single, al corrent de tot el que es mou, em cita i em comenta: Lloc de puta mare. Vins, quelcom per picar i molt bon ambient. Què més vols?

Entro i me’l trobo assegut a un tamboret d’aquests alts tan poc còmodes. Espai reduït, decoració megafashion i musiqueta trendy. Gent guapa i molt ben vestida. Modernillos, vaja.

Ens ve un cambrer de passarel·la Gaudí i ens demana què volem. Li demano què tenen a copes i comença el show:

Recita els blancs. Blanc de can pixa. No té barrica. Blanc de can pixa rellisca. Dos mesos bóta de roure francès. Blanc de can pixa rellisca de dalt. Dos mesos en bóta de roure francès i tres en barrica de roure americà. Blanc reserva de la família can pixa. Sis mesos de bóta cubana i sis de bóta de l’Antàrtida. La cosa anava increscendo. Tant que, el súmmum va arribar amb els vins negres.

Can pixa rellisca de dalt negre. Sis mesos en bóta de roure de Groenlàndia i 3 en foudres de figuera tailandesa i uns xips de les darreres acàcies de l’Amazones. Can pixa rellisca amb àmfora. Cinc mesos d’àmfora de la Bisbal d´Empordà, tres mesos amb fusta de banian vietnamita i, xips del darrer incendi de Galícia.

Jo em descollonava, el noi de la passarel·la Gaudí semblava la wikipedia de les bótes. Només de bótes. Però la wikipedia. Tant li era si el volíem afruitat, perfumat, àcid o bé, si el volíem de l’Empordà o del Priorat. Si ho volíem compartir amb pa amb tomàquet o amb foie gras. Què collons..., les barriques!

Em va fascinar l’espectacle de la wikipedia de les bótes i vaig marxar cofoi tot pensant que ens estem equivocant etiquetant amb una nota de tast. No entenc la fal·lera per descriure els vins, ni tant sols per especificar la varietat de raïm. Mesos de barrica siusplau! I com més exòtiques millor. Bóta de baninan vietnamita, bóta de roure de Groenlàndia, xips del darrer incendi de Galícia i àmfora de la Bisbal d´Empordà. El millor, Can pixa rellisca amb àmfora, apunteu!

Per Jaume Montanyà