Fer de jurat

Sento el dringar de la porta de l’ascensor, i se m’obre.

I allà davant meu, una munió de gent, tots parlant, alguns a viva veu, com si no hi hagués un demà, d’altres en un racó, mig amagadets, altres allà asseguts al sofà, dient-se uns als altres, vinga un altre any. A veure com anirà, i molts, fent una espècie de cua, a la que al final, veus, la taula!

La taula de les acreditacions.

Dono el meu nom i, si tot ha anat bé, formaré part d’una llista que servirà per que jo i un conjunt de gent, asseguts al voltant d’una taula, i amb una timidesa principiant, tinguem per bé de puntuar una sèrie de vins. Jo!!!,  Puntuar vins!!!, no en sé.

No ho he fet mai.

Què haig de fer.

No sé trobar-hi res.

Per mi, el vi, m’agrada o no m’agrada.

I a més, he sentit, mentre ens coneixíem els de la taula, paraules rares.

Tanins, Astringència, Torrats, Varietals, Zones fredes i calentes, Vins rodons, Fluïdesa, ahhhhh. Me’n vaig!

Però la timidesa, que viu amb mi constantment, no em deixa. I em quedo allà, assegut, sense dir gaire res.

Les taules estan fetes amb equilibri, se sent per megafonia. Sempre que es pot hi ha, com a mínim, un sumiller o un enòleg, un elaborador, i/o un professional del vi. Ara si que l’hem feta bona, jo no en sé ni un borrall, i estic enmig de professionals del sector.

Com et dius? Em pregunta un home, cap de taula, que sembla saber de què va tot.

No pateixis, és senzill.

Però jo no en tinc ni idea, responc. El vi m’agrada o no m’agrada. Doncs això és un tast a cegues.

Provar vins i anar decidint, amb una petita guia orientativa, quins són els, que al teu gust, són els millors.

I això, que semblava una fita inabastable, es va convertir, en un principi d’anar desgranant, color, olor, gust i tacte, d’una sèrie de vins, amb les ampolles tapades (i que no es poden obrir fins al final!!, ens va quedar clar,)

Per Lluís Prats