Sempre hi ha una ampolla de vi buida a la glaçonera

Sempre hi ha una ampolla de vi buida a la glaçonera i, tot i buida, m’alegra! 

Veus que hi ha hagut beure en aquesta ampolla i que ja no hi és i, de cop, veus allà plantades dues copes de vi tacades pel vi que tampoc hi és... és una alegria melangiosa.

Saps que aquell vi d’aquell moment no hi tornarà a ser mai, ni tan sols obrint una ampolla igual i, tant hi fa. Saps que aquella conversa que l’acompanyava ha mort. Saps que les mirades d’aquell moment de vi no es poden repetir i, ho acceptes.

És així el món del vi. És amorós, amistós, canviant, complex, és alegre i és melangiós i és, sobretot i en aquest punt, efímer. I no plores per això.

El treball de la mà que ha collit el raïm i el savoir faire de la brisa que ha mimat el cep també han desaparegut. El sospir del sòl que ha nodrit la vinya i el mirar atent de l’ull que l’ha vist entrar al laboratori, s’han esfumat per sempre. Tot ha explotat en el moment que tu has obert l’ampolla. Ho saps i t’és igual.  Intensos dies de sol que acaben aquí. Arriba la mà freda del moment, que destapa la veritat que cau i gira a la copa que fa rodar la teva mà. I ja no hi és.

En un moment et beus un mar de moments.

Mires l’ampolla buida a la glaçonera i està buida. I les copes ja han plorat d’alegria i allà estan, mirant-te.

Sempre  hi ha una ampolla de vi buida a la glaçonera que em recorda que hi erets i que ja no hi ets, i que em diu, tira’m a reciclar!

Per Núria Farizo