10 de juliol de 2020

Aniversari Ca L'Amador




L’aniversari del Restaurant Ca l’Amador a Josa del Cadí es va celebrar en l’estricta intimitat: només uns quants manats de desig i uns molts grapats de gust.

Ahir, mentre observava el so del ramat veia la música de les copes brindant. Érem una colla exquisida que compassàvem sabors, acompanyàvem coccions i buidàvem històries, érem com trobadores buscant secrets dins de cada ampolla, rere cada mossegada i al voltant de cada alè. Ho fèiem al ritme dels bits per segon que sortien de cada petó volador, de cada somriure còmplice i de cada pensament llibertí. Tot era intens, només calia seguir els impulsos elementals que sorgien entre taules nues de maquillatge i replenes de veritat.

A l’arribada, un barret de palla i el saludo fumejat d’una brasa fent-se. Rostres bonics i alegres, amables -immensament bonics, alegres i amables-. Expressions de sorpresa, de ganes i de gana de conversa. Expressions d’infantesa, novelles i encuriosides, expressions de nens i de nenes contentes. Carícies d’aprop, de lluny, de dalt a baix i de baix a dalt. Ràpides connexions de wifis i bluetooths entre mascaretes prepirinenques d’estiu.

A l’entremig, una barra de colors i un relat fumejat de sang calenta. Visca la glaçonera, visca el còctel, visca les olles, els vols, els embotits i les tòfones. Visca els plats, els bancs i les fustes. Visca la intenció amb la que em serveixes, em dones, m’omples i em poses. Visca la cuina i la porta de la cuina sempre oberta. Visca el suc i la transformació. Visca el sol caminant per l’era i visca l’ombra aixecant camises. Visca el cant i la carn i els ous i la llet. Visca el pa amb tomàquet i la pedra. Visca el canaló, el blau i el tendre. Visca la cuixa, l’espatlla i el braç. Visca l’airet entre les cames i rere l’orella, l’airet que surt dels llavis contents que canten des de l’escala. Visca la teva mirada de reüll, les mirades rectes i les funambulesques. Visca el teu braç a la meva cuixa i visca la teva espatlla amb la meva. Visca la dolçor feta número. Visca el dos i el zero.

Visca la família que ho veu parir, la muntanya que presència, la posta de color rosa, el veïnat, l’amistat i l’amor. Visca l’herba, la farina i el romaní. Visca l’església que proveeix i que veu. Visca el tractoret i les passejades. Visca el bolso i visca la sandàlia, la bamba i el pantaló, visca l’entrecuix i les entranyes. Visca el Prepirineu, el fogó, el forn i la cassola. Visca el Cadinell que els mals espanta.

A l’acabar, un mercat de petons escalfats per la lluna i un adéu fumejat de fins aviats!. Al marxar, un combinat de sensacions al girar al coll i a l’aixecar el nas. Al baixar cap al cotxe una cremor, un gest i una bufada a la nuca, un calfred i un gemec. Amistat en estat sòlid, liquada, deshidrata, rallada, salpebrada i ensucrada.

Ja en el record, paraules farcides de brots remeiers i arrebossades d’aromes etíliques.
Propostes fusionades amb bons, agosarats, folls i provocadors desitjos.

Ahir, mentre observava el so del ramat veia la música de les copes brindant. Ahir, mentre et gaudia em regalaves -de nou- amor. 20 anys després i encara fent l’amor...
Tot un regal ser amb tu.

Moltes gràcies, Ca l’Amador!
Felicitats, Salut i per 20 més!

Per Núria Farizo @nuriafaris

Cap comentari:

Publica un comentari