Des que s’ha decretat el confinament per evitar l’expansió de la Covid-19,
que no paro de veure per xarxes socials més d’un lletraferit revivint les
escenes d’El quadren gris de Josep Pla, on l’autor fa esment a la grip espanyola
del 1918. En aquell any, la universitat també va tancar, i Pla es va haver
d’amagar a l’Empordà juntament amb el seu germà. Pla és mestre de periodistes i
un exemple a seguir per a qualsevol escriptor que vulgui treballar, no només la
crònica política sinó l’eficàcia de la descripció. El Mestre és ambaixador de
la llengua catalana i, sobretot, un ferm exemple de com la riquesa del català
pot esdevenir música sobre el paper.
De Josep Pla, a la facultat, ens van fer llegir El quadern gris –una de les seves obres més expressives–, però a
les classes de redacció ens van il·lustrar la seva prosa amb les seves Cròniques parlamentàries i, per què no,
la fina ploma que esmerça en els seus Homenots,
que tan bé inspiren el meu company de facultat, l’economista i divulgador Enric
Casulleras. Però, què voleu que us digui, jo de Pla també em quedo amb el seu
morro fi: el Mestre de Palafrugell ens va ensenyar que el corball era més noble
que el llobarro, que esdevé un simple admirador d’un requisit excels provinent de les nostres costes i ben poc donat a
ser el protagonista de les peixateries del país. Vaig conèixer el corball
gràcies a l’apreciat Josep Rius, el propietari del Robert de Nola de Caldes de Montbui. En té habitualment a la carta, ell sempre amatent a les tradicions de
la cuina d’un país que ha donat grans receptaris des de l’Edat Mitjana, com
molt bé referencia la Història Mundial de
Catalunya editada per Borja de Riquer. En Rius també és un bon coneixedor
dels nostres vins: sap trobar bon producte, de bona relació entre qualitat i
preu. De fet, és un argument ben repetit per a la majoria de sommeliers del
país: Catalunya té grans vins, que en cap cas han d’estar al preu dels
afrancesats Borgonya o els cabernets i merlots de Bordeus per convertir-se en excel·lents
companys de viatge gastronòmics.
El confinament decretat a Catalunya –certament, una mica més rigorós que el
què Pedro Sánchez ha demanat des de la Moncloa per a la resta del país– m’ha
portat a buscar petits plaers mundans entre la nevera i el celler de casa. L’amiga
Esther, la peixatera de Ca la Fitona de Centelles, feia dies que em perseguia
perquè provés els seus corballs “alacantins”: no és com el de la Costa Brava, de
llom més ferm, però el llit de ceba –sempre reduïda a foc lent, “que no es
sobti”, com deia la tieta– ha permès dotar-lo d’un acompanyament prou integrat
i cuinar-lo ben melós. Certament, l’Esther mai falla.
Des de la terrassa del pis dels Hostalets, la vista a la carena del Roc
Gros i el cim del Puigsagordi, la que connecta amb els cingles de Bertí, és
preciosa. Per tradició, més de carn que de peix, més de senglar que de corball;
però, en època de globalització trobar bon peix a l’interior ja no és una
utopia –com era en temps d’en Pla–, ni tampoc ho és regar-lo amb un vi que no
rasqui la gola, com aquells que es prenia l’avi quan esmorzava de cullera en un
dels hostals o posades que resseguien l’antiga N-152 i van donar nom al poble.
Feia dies que en Gerard, l’amic del Celler Batea d’Aiguafreda, em
recomanava una garnatxa blanca de Cellers Unió: el Faristol. Ell, descendent
d’immigrants de la Terra Alta establerts al llindar entre Osona i el Vallès, de
paladar fi, poques vegades et vendrà un vi que no tingui quelcom especial: s’ha
de reconèixer, però, que aquesta vegada vaig quedar sorprès que em recomanés un
producte etiquetat a 1,5 euros, o similar. Però, davant un confinament i un
corball, les notes cítriques i minerals del vi van fer el fet. I més! Es clar,
la copa importa i una de tast importada de l’última Fête des Vignerons de
Lavaux, de les més agraïdes per a gaudir del seu chasselas crescut a les vinyes
penjats i regat per la pluja, ajuda a penetrar les aromes més amagades de
qualsevol blanc al nas del consumidor.
Confinament, primer dia.
Per Xavier Ginesta @xavier_ginesta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada