"Som la resistència"

plou. una tarda d’agost de 2018. inici de verema. la seva eufòria és contagiosa.
de cop, ens encomana a totes la felicitat de sentir sobre la pell un pèl cansada i bastant enrogida per l‘agost calorós, una cortina de pluja fina, però també el neguit per l’abast de la tempesta. de sobte, el priorat s’enfosqueix. 
hi ha memòria dels llamps que s’estavellen a la finca dels escurçons el 2015, una tempesta elèctrica descontrolada que encenen el bosc i el crema. i posa a prova la vinya que viu a redós. foc i vi de centra. vi de circumstàncies, d’imprevistos i d’oportunitats. la terra no escull la climatologia, com tampoc les mans que en tenen cura... 

l'agost de 2018, sara pérez acull la pluja i la celebra. els viticultors llegeixen el cel i no anirà a més. l’incendi, uns anys abans, és evident que porta desolació, però també l’acull... amb dolor, desconcert, inquietud però amb pragmatisme. anirà a l’arrel, per entendre què ha passat i per què i quines són les conseqüències, però sobretot, com prevenir-ho en endavant. està feta de resiliència, com l’alzina dels escurçons que “resistí al foc i al temporal” diu ella. “dempeus, sempre dempeus, alçada ens mostra que la força roman a les arrels. Som la resistència”, escriu al seu compte d’i stagram. 
En ella hi ha una força ancestral heretada i apresa que, a mi, em sorprèn i em commou. però em fa ganes, com diuen les meves amigues de mallorca, de resseguir. perquè en aquesta força que deu néixer del ventre i del cor q batega a un ritme especial, hi ha acceptació, que no resignació. vull que plogui cada dia al damunt meu i sentir-ho amb el seu somriure i (vi)talitat. perquè passarà, perquè tot anirà bé, perquè ho assumirem i si hi ha equilibri a dins nostre tindrem l’oportunitat de relativitzar-ho.

per Ruth Troyano @ruthtroyanopuig
Periodista | Màster en Turisme Enològic | Sommelier

#amordevi