ABUNDÀNCIA

I avui, els dos agafats del mantell farem l’acte més gran d’amor. Ens atiparem.

Dinem davant d’un malecón que ens dibuixa records que es trenquen amb el repicó de l'aigua, mentre observem en els blocs de pedra similituds amb el ritme calòric del menú. L'escullera disminueix la força de les onades igual que el nostre aparell digestiu dissipa l'extra d'energia que li estem enviant. El fetge, la víscera més gran, insinua "massa, massa, massa". La consciència i l’entranya fan pinya i es transformen en una veueta... "mmmmm quines ostres i quin dònuts extra de menta i xocolata... Mare de Deéu del Vinyet quin pa amb mantega per començar i quin suquet de terra..."

Cos i braços enlaire i sospir de plaer que ressona des del Delta fins el Cap... Ens ho mereixem! I somriem pensant en la Masia, que ens espera per a sopar a l’alta muntanya. Estem a un pam de carrer del cotxe i d’allí, a un pam de mapa de la Masia. Avui el plan és fer país; cargol de costa, calçot de mar i gamba d’alçada.

Arribem a la Masia que fa olor a canaló farcit i a beixamel celestial. Hi ha una flaire de truita de riu i un so de cocció al punt. Olorem música que surt de la cassola, un terrabastall de sons que fan que la nostra espina dorsal s'estrenyi de gust i que les caderes comencin a catar les notes harmòniques d’un nou degustació. En volem més. Toca’ns-en més.

Sopem a l’eixida, davant d’un prat que pentina els records que s’escampen amb la cançó del vent, des d’on escoltem el fred i per on es colen aires d’abundància humana. Els cims que ens envolten frenen la força del vendaval igual que el nostre aparell digestiu dissipa l'extra d'energia que li estem enviant. El fetge, la víscera més gran, insinua "massa, massa, massa". La consciència i l’entranya fan pinya i es transformen en una veueta... "mmmmm quina coca de sobrassada que plora mel del Pedra i quina costella confitada entre flors... Nostre Senyor de Zeus que estàs entre el cel i la Terra, quin pecat de terrina de carxofa amb Blau Ceretà!"

Després d’aquest estat total de dominació del sentiment d’admirar i d’admirar-nos entre plats i entre plans, tornem a estirar el cos tot acariciant-nos la panxa. La suor ens llisca i l’emocioé ens domina. És la rave de l’àngel mariner i és la rave del diable ermità.

És la rave d’un país petit i valent, abundant.

Del malecón al prat i de l’eixida als llençols, ara sí, suant de valent!

I de cop i solta -poca solta de tu- entre llençols va i em preguntes: Carinyu, que t'has atipat avui? És que pensava baixar a esmorzar a la Plana... hi ha mercat de l’horta!


Per Núria Farizo @nuriafaris