12 de febrer de 2020

RECORDO OLORS



Recordo,
recordo a la meva mare,
recordo l'olor d’Heno de Pravia,
a truita de patates i
a una indestructible fe en un déu que,
dit sigui de passada,
mai va aparèixer.
Recordo, recordo al meu pare,
recordo l'olor de Varón Dandy,
a Floyd, a la cambra de l'emissora de ràdio i
a una indestructible fe en un Dorado que,
dit sigui de passada, mai va aparèixer.
Recordo una infància,
l'olor de Bucanero i Tigretón,
de l'escuma de les onades
de la Platja Gran de Palamós,
i a l'amiga de la meva germana,
que dit sigui de passada,
mai va aparèixer.
Recordo olors,
olors de coses que mai van aparèixer,
per molta fe que es tingués en elles,
oloro, oloro records,
records de coses que mai van aparèixer i que,
dit sigui de passada,
em van fer un gran favor
no apareixent.

Per Esteve Bosch @esteve_bosch_jaureguizar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada