Fem bullir l'olla tots junts i que ens diguin boixos

"Guanyar-se prou la vida com per alimentar-se", "embolicar la troca", "fer quelcom sense sentit ni benefici"... Evolució refranyera?

Jo imagino que ens guanyem bé la vida per menjar-nos el món, 'només' en el sentit metafòric, i que ho fem amb rauxa i bona fe, entremaliats nosaltres, perquè sí, només per l'art d'explorar la vida dins de l'olla i de fer-ho junts.

«La màgia de l'aventura a lo desconegut»...era la Gastronomia. Va dir l'Artur Martíénez.

Recordeu el primer carpaccio? El primer xupa-xup? El primer canapè? La primera 'nube'? La primera oliva? I esfèrica? La primera maduixa amb xocolata? El primer peta-zeta dins una mossegada?
Jugàvem.

Fa anys que vam començar a fer bullir l'olla, alguns amb bones maneres i d'altres amb putes maneres, i tots tant i de tantes maneres, que ara l'olla bull amb tanta pressió que no sabem per on cuinar-la, per on menjar-la. Alguns continuem explorant, d'altres explotant. Alguns mirem enrere agraint les olles bullides passades, d'altres ni tan sols saben mirar. No parlo de cuiners, esclar, parlo de tots els que cuinem la vida. Podem explorar enrere també, buscar en la història coses ben cuites, ben amanides i ben servides. Les podem tirar de nou a l'olla i imaginar tranquil·les que seran bones i noves, bones noves per a tot el món.

«Ens creuen boixos», va dir l'Artur quan explicava el projecte de territori amb els productors del Vallès. Doncs van començar a fer bullir l'olla, amb equilibri, amb sosté i amb cura. I els deien, boixos!
Entremaliats projectes de territori que recuperen la memòria de la terra, dels seus límits naturals i del seu respecte.
L'exotisme de la proximitat. Quina bogeria i quina contradicció! Això que tenim vora casa sí que és una aventura a lo desconegut... com l’aigua quan brolla tal com raja.

L'Artur va venir, ens va parlar i va marxar. Senzill, natural, proper, fàcil... És innegable que la seva cuina és màgia des de la màxima expressió del coneixement, de ben a prop i de prou lluny.
Recordo menjar els plats al Capritx i sentir cada mossegada com un petó a la boca, senzill, natural, proper, fàcil... i sentir bullir l'olla per dins, sentir el cor entremaliat saltar del pit i tirar-se al plat, inconscient, impacient, ansiós per voler-ne més! El cor, alimentat. Estic segura que serà igual quan torni a seure en una de les seves taules i com que soc més madura seré més feliç, més conscient i més humana. Analitzar més i reflexionar més. Més territori, més casa, més tracte, més nuesa... Ja toca saber-ne més -un xic com antes- cuinar i alimentar-nos, saber digerir tanta moralitat enculada, tanta vaselina entofonada... Ja toca desendolcir tanta mentida i desemmascarar tanta pirateria. Toca seure a taula i veure que tots podem fer bullir l'olla, junts.

Que ens diguin boixos si fem bullir l'olla de cada territori!

Per Núria Farizo @nuriafaris