29 de gener de 2020

La Gamba




Els meus bigotis són insolents i delicats,

i per molt que m'amagui sota terra
en quant pots vas i em xucles el cap.

M'agrada nedar a la Costa i molt millor si aquesta és Brava,
tinc amics, compartint paella, amb la pell més dura i esquinçada,
el tranquil musclo, l'escamarlà cuirassat i la sèpia esverada.

Sempre amb un vinet blanc ben a prop,
quan puc intento ser Messi i esquivo les xarxes,
però a vegades no puc i em trobo en un plat,
acompanyant un pop a qui se l'ha acabat la marxa.

De veritat, enlloc s'està com al mar,
ni plats, ni cassoles, ni planxes, ni olles,
que tu creus que sí?, que t'empatolles!
si no em creus pregunta-li a un calamar.

Però ni la Clara ni l'Esteve entre sants esperits baix-empordanesos
i irreverents versos em dignifiquen,
a ella li agraden els Vins i a ell la Poesia,
mala barreja si tenim a prop la policia,
pobres innocents que no saben on es fiquen.

Però com deia el meu amigo Charlie,
ai ai caramba!!
Sempre tindreu la meva amistat fidel,
Perquè jo també sóc de Palamós,
Sí, jo, ¡LA GAMBA!

Per Esteve Bosch @esteve_bosch_jaureguizar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada