Plaers de la vida

A tu t’agrada Mishima? M’encanta! Tot i que el darrer àlbum potser no està a l’alçada...
A tu t’agrada el sushi? Uf no! Què dius!? Les coses crues...
A tu t’agrada el running? Però què dius! Com vols que m’agradi anar a patir...?

A tu t’agrada el vi? Ostres, és que no hi entenc.
S’hi ha d’entendre per beure vi?

Us heu fixat que és l’única disciplina que necessita formació per fer-la o gaudir-ne.
Us imagineu una parella a punt de fer sexe on un dels dos l’hi pregunta a l’altre si l’hi agrada fer sexe i la resposta és: “- No hi entenc.”

Però per beure vi necessites un màster d’enologia?
O potser has de passar un hivern de pràctiques en un celler podant la vinya?
O bé, has de fer una bóta amb les instruccions d’IKEA?

Potser has de presentar-te (i guanyar) pel millor sommelier de la galàxia?

No hi entenc. És de les frases més esteses al món del vi de segona divisió. El de la gran immensa majoria de la població que consumeix vi sense girar la copa, posar el nas a dins i buscar fruites i vainilla mentre l’empasses.

Potser perquè penso que això del vi també va de passar-ho bé i, de compartir amb els amics i la família. Potser perquè em tira enrere el col·lectiu de professionals que matarien pel seu ego enlloc de voler defensar un territori, la natura, els productes i les persones que en formen part.

Comença a ser hora de sortir de l’armari i dir: m’agrada el vi i, punt.

Com m’agrada l’arròs de Pals, la Llonganissa de Vic, en Joan Dausà o la mare que em va parir. També m’agrada anar en pilotes a la platja o m’agrada llegir en Tintin. M’agrada follar com  animals o m’agraden els iogurts de llimona.

M’agrada el vi i punt.

Per Jaume Montanyà @julivertalplat