Hi ha un producte
que no el venen enlloc, tu i jo, nosaltres. Som els principals
protagonistes de menús diaris a la carta i com a suggeriment, d'esmorzars de
forquilla i de cullera, de petits àpats en grup i de banquets per a solitaris.
Som de fantasia, ens mosseguem pas a pas i ens sentim a cada xarrup perquè tots
som menú degustació, perquè el gust no té color ni té barret, perquè tu i jo
som únics i de tant diferents som especials.
El valor de viure
aquí i ara, quan fora hi ha tràfic i dins tu hi ha calma... escoltant cada
pinyol igual que llepant el gust de cada paraula, acariciant cada fulla igual
que sentint la textura de cada gest, i pentinant el morter igual que sucant
l'emulsió de cada silenci.
Jo soc bacallà que
juga a ser steak tartar.
Hi ha una espècie
que no es troba enlloc, la relació entre tu i jo. És l'acció de
lligar converses que es converteixen en una salsa de color cridaner, que és el
color del suc de l'emoció d'unir i tallar, coma i punt. Informació que va i ve
amb missatges clars i també encriptats, degustant i sabotejant cada estrofa, de
vibració a cullerada, d'esferificació a rima encadenada. La teva veu i la meva
oïda, el nostre pa de cada dia.
El valor de ser-hi
present, quan fora l'aire xiula i dins el vent canta... especiant trobades
igual que encertant punts de cocció, empolsinant cites igual que ensucrant
aperitius, i esquitxant secrets amb punts de llum igual que decorant receptes
amb tocs d'invenció.
Tu ets safrà que
juga a ser all i oli.
Hi ha una tècnica
que no s’ensenya enlloc, viure, sense i amb tot jo, sense i amb tot
tu. Som l'essència d'un buit ple de coses, som pols d'estrella i compost
orgànic ple de proteïnes. Fem créixer la vida dins del forn sense motlle igual
que fem volar el pensament dins del cap sense comandament. Tècniques bàsiques
de laboratori i de barra. Treballs de camp i expedicions de biblioteca.
El valor de viure
solament, quan a dins es cou i a fora es mou... pescant petons i caçant mirades
igual que collint carícies i potxant promeses, liofilitzant vivències com
deshidratant errades, i emplatant brots del cor amb olives que exploten igual
que dibuixant llàgrimes de l'anima amb ous que es beuen.
Junts som pil pil
que juguem a ser germinats.
Per Núria Farizo @nuriafaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada