Records de tardor

Avui, quan encara respirava negra nit, camí de l’aeroport a buscar la Rita ha sonat Stay d’U2.

Una punxada al cor, una esgarrifança, un somriure de felicitat. Records.

Ens vam llevar cap a quarts de 5. Les cuques ens maten! Durant el camí vinga a parlar de si el Plasència va omplir a la Cerdanya i que el Gangu n’ha baixat uns quants de Martinet. Que si no ha plogut gaire a la Rabassa o que si ha fet una ventada a Setcases.

Parem a Organyà, comprem un pa de quilo i una coca dolça pel camí.

Ens acostem a Sant Joan de l’Erm i la música va pujant fins que ja veiem la raconada i és quan sona Fix You de Coldplay, trempem i ens enlairem. Avui serà un gran dia! Avui ho petarem!

Ens canviem de roba, ens calcem les botes de muntanya, agafem el cistell, els bastons i ens llancem al bosc. Ara un Boletus edulis, un B. pinícola i, ara un parell de rovellons. Ara paro i faig una foto per l’insta d’aquesta meravella de cep, el més maco del matí. Cantem, riem i quan portem un parell d’hores la gana apreta i decidim tornar al cotxe a esmorzar.

No portàvem gaire cosa. Un sobre de pernil de cal Bonpreu i una llonganissa de Cal Vila. Uns 

tomàquets de sucar, oli d’oliva verge extra i el pa d’Organyà. I un vi, un que havia agafat de pressa i corrent de casa.

Portàvem gots de plàstic. D’aquests del correfoc de la Festa Major de Manresa.

Tallem el pa, el suquem, amanim amb un bon raig d’oli i el pernil. Comencem a menjar.  Ens servim el vi. Primer un glop, després un altre i, un altre fins a deixar l’ampolla buida. Un esmorzar a 2000 metres d’alçada. Amb unes vistes de llagrimeta. I amb el meu germà!

A quarts de dotze, amb la panxa plena i un somriure delator agafem el cotxe i tirem avall. De pas parem a Solsona i fotem un bon tiberi amb el Roger de la Mare de la Font.

La gastronomia és l'art i ciència de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, però també més atractius, gustosos i desitjables. 

Definida de forma senzilla, la gastronomia és l’art de menjar i beure bé. Viquipèdia

Segur que hi ha moltes definicions pel mot gastronomia. Per mi pot ser un esmorzar amb el meu germà a Sant Joan de l’Erm. O bé, en Miguel tallant el “lomito” d’Extremadura escoltant Entre Dos Aguas. També la Clara obrint un vi i veure-la tancar els ulls mentre el tasta. Pot acabar sent un arròs amb amics amb una birra a la mà.

Per mi la gastronomia són les històries que hi ha al darrera. Per mi la Gastronomia és compartir temps i espai.

Com va dir fa poc un famós cuiner d’un restaurant amb moltes estrelles, no fem menjar per agradar. Només faltaria! Fem Menjar per EMOCIONAR!

El vi era un Crestres, del Valentí del Priorat. No el recordaria sense la història que hi ha al darrera. Bo, molt bo, meravellós, excels.

Ara sona The Blower’s Daughter, de Damien Rice.

Un altre record…

Per Jaume Montanyà @julivertalplat