Aquest paisatge de dunes ovalades em porta a
fer un volt pel Món; del desert a la salina, de la llera del riu a la vora del
volcà, del prat al penya-segat i del fiord al pantà; de la caseta de granit a
la cabana de fusta, de la cova de pedra al refugi de teulada amb palla, de la
granja al mas i del baserri al cottage...
Aquest paisatge de galàxies giratòries em
porta a fer una volta per l’evolució del Planeta; en òrbita, cap avall i cap
amunt, atenent al cabàs i atenta que no hi hagi una fricció sincronitzada -que
no casual- i es trenquin, i es col·lapsi tot plegat amb un afecte devastador, i
es faci de nou un enrenou geolíquid i se’n formin nous estats...
Aquesta imatge de partida de billar em provoca
un joc de paraules i un Big bang de
l’imaginari amb els ous de l'Alba, de l'Emma, del Marçal, de l'Antònia i de l'Àlex
i que, són els ous de la guatlla, de la gallina, de l'ànec, de l'oca i de l'emú.
Els ous que han arribat avui a l’economat.
Són diversos i esplendorosos perquè tenen,
dins seu, una gran oportunitat de convertir-se en la millor versió d'ells
mateixos. Són perfectes perquè han estat dissenyats per donar lloc a una nova
vida i tot i així, són fràgils i estan destinats a l'oblit. Tenen, a la closca,
pintada l’etiqueta d’un principi i d’un final.
Aquests han estat es(collits) per a tenir
una aventura humana (o en podríem dir
salvatge?). Pot ser una aventura gastronòmica, bandarra, de jocs de cucanya i
fins i tot, una aventura literària de dites i de renecs: quan tenim algú agafat pels ous podem posa’ls-hi per corbata i
toca’ls-hi molt. També li podem esclafar
un ou pel cap i fer-ne un xampú natural ple de minerals rics en propietats sexuals!
I és que toca’t els ous, que sempre havia tingut mala fama i no, l’ou té un ou
de qualitats!
Indispensable per a la pastisseria,
imprescindible per a la cuina i bon company per a la cocteleria. Un arrebossat,
un saltejat, un remenat, un parcial o un integral, passat per aigua, ofegat,
escaldat, embotifarrat o perfumat de color negre.
Ve en talles de la XL a la S i... vatua l’ou! quin ou ferrat més imperial que
ha sortit! I càgum l’ou, aquest ha ben
tenyit el plat!
Juga la lliga amb els que més costen i també,
amb els que no costen tant però que valen molt.
L’ou és amic de tothom. Nosaltres, tots som
una mica ous perquè tocats de l’ala o no, naixem destinats a donar vida i a
perdre-la, a trencar-nos, a evolucionar i a servir-nos i cuinar-nos de mil
maneres diferents... dispersos, distints, grans, petits i multicolor... som
d’arreu i som d’aquí, tenyim i de vegades, estem per emplatar-nos i sucar-nos
pa!
L’ou n’és, a més, el rei de l'endevinalla
reina. Encara hi ha persones que no saben si va ésser ell el primer o si va ser
Ella...
Per Núria Farizo @nuriafaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada