Olles per fer màgia

En un racó, lluents, reposen i esperen. Són olles per fer màgia.

Tu, cuines de tal manera que fas volar el meu estómac i això és un engreix d'il·lusió. De sobte, engegues la maquinària de tot un sistema corporal; des de l’emoció del record a la motivació d’una olor i fins a la recompensa del plaer... així has anat fent-te més maga.

Prens la iniciativa perquè t'ha vingut una idea saborosa i necessites anar més ràpid que l'oblit, més de pressa que el descuit. Agafes llibreta i anotes, dibuixes i sintetitzes. T'ha vingut un atac d’imaginari culinari i, com si t'empenyés l'ombra de tota la història de la Gastronomia, et creus amb el poder de canviar creences, conceptes i coccions.

I és que... tu ets així: una mitjana dels teus dies et creus Bocuse i l'altra, et penses que ets la pirata més respectada dels mercats asiàtics. Tens el cor i l’amor de les iaies, tens la subtilesa reial de Soyer i la seva inventiva, gaudeixes de la ment elegant d'Auguste Escoffier i mantens l’explosió d’alegria del Petit Chef. La teva mirada brilla al ritme de la brasa, tens l'energia de dues Carmes i tens l'accent fresc de Bottura. Tens la gràcia d’una bella cuinera peruana i el geni innovador d'Adrià. Tens l’humor de la cuina basca, la perfecció acolorida de Charlie i la seva fàbrica de xocolata i tens la flexibilitat d’un món que roda i es tira plats, copes i cullerots només perquè vol fer màgia.

Arrebosses la vida amb una barreja incalculable de valor que necessites gestionar amb gràcia i savoir faire perquè desbordes. Has de lligar-ho tot i fer-ho brillar a la justa mida, com la millor de les maioneses fa amb la més 'barruera' de les ensaladilles. Fent màgia.

Des de petita que t'han dit que ets un diamant en brut amb això de la cuina. Recordes quan jugaves a cuinetes sense saber caminar i quan la mare et dictava els noms dels peixets del mar de Cubelles. Et ve a la memòria quan el pare et duia al bosc amb cinc anys i et mirava estranyat quan li repeties, com si fos un mantra, el nom científic de l'ou de reig -Amanita caesarea, Amanita caesarea- que acabaves de trobar. Somrius al recordar l'avi quan t'ensenyava a agafar el porró de vi amb graciosa mentre et treies el pitet perquè et feia nosa... tu ja volies experimentar amb la papilla posant-li mantega daurada del país veí, foiegras de l'entrepà del teu germà i una fulla esmicolada d’enciam de l’hort del tiet, mentre li robaves més sal a la mare, sempre més sal i... encara t'emociones amb l'olor de la pluja perquè et torna el record de saber del cert que hi hauria cargols a la pica per netejar al tornar de l’escola...

Tota tu, amb els teus records, idees i intuïcions, amb la teva història, present i somnis, tota tu t’endinses dins l'olla i comença l'encanteri. Ets una gran maga i per fi, per fi poses l'olla sobre el fogó i s’aixeca el taló i comença la funció!

Jo... t’observo des de la trona mentre intento treure el meu pitet i també sento quelcom estrany en tot això... És com una informació gravada en els gens que fa que em comenci a sentir una miqueta maga, avançada al meu temps...

En un racó, lluents, reposen i t'esperen. Són les teves olles per fer màgia, mare.

Per Núria Farizo @nuriafaris