Sona el despertador a quarts de 07:00h. Quina nit...
Com quan anava d’excursió de vailet. Els nervis no m’han deixat dormir. I si
només fos avui, rai!
Esmorzar ràpid que ens espera la Carla al pis
de baix. Sort que el cotxe ja el tenim carregat. Sortim d’una revolada perquè
en Miguel té cuques. El Vador ha passat a buscar els millors xuixos de Girona i
el pa nostre de cada dia.
Fent el trenet arribem a la gasoinera de Sant
Joan per recollir la colla pessigolles, i tots junts cap a Busa.
Busa, capital de la Tòfona. Tòfona, Tuber melanosporum. Tòfona d’hivern.
Ens espera un animal de bosc. Un animal que fa
i desfà, que viu i desviu per la Tòfona. En Pere. Pere Muxí. Berguedà de Cal
Rosal amb un peu a Teruel i l’altre al Solsonès.
En Pere ens espera amb 2 dels seus fills. La
Bruna i en Grau. Sortim a la plantació d’alzines tofonaires. Els gossos tenen
pressa per ensenyar-nos l’ofici. Per Déu! Quina destresa! Són uns professionals.
Quina meravella d’olfacte. Com esgarrapen la terra. En Pere els crida, els
renya, els premia, els acaricia, els valora, però sobretot els estima. En Pere
i els gossos són un equip, una família, una manera de viure i entendre la vida.
Quina olor fa la Tòfona. I totes són diferents.
I en Pere ens fa una classe magistral. Tan magistral que embogim i ens embriaguem.
Folls de Tòfona anem a la borda. I a la borda el xef, el puto crack del xef
comença a cuinar. I l’ajudem perquè frisem a menjar.
Torradeta de pa amb tòfona i poma. Rissoto de
Carxofes i tòfona. Foie gras Rossini.
Ous ferrats amb tòfona. Botifarres a la brasa. Els millors xuixos de Girona a
la brasa amb un raig de ratafia.
Beurem per tocar el cel si en Miguel ens omple les copes amb un vins
sublims. El Masia Carreras d’en Joan i els Clos d’Agon Blanc i Negre d’anyades
glorioses.
I Déu va baixar del cel per beneir-nos i ens
digué: "Preneu i mengeu-ne". Amén!
Així ho vam fer. I per poc morim de plaer.
Som terrenals i aquestes festes ens deien
extasiats. Tornant amb el cotxe un pensament etern de gratitud amb el mestre
tofonaire.
Gràcies per deixar-nos viure la teva vida. Per
deixar-nos sentir el teu món. Per deixar-nos flairar el sòl. Per deixar-nos menjar
la terra.
Per Jaume Montanyà @julivertalplat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada