29 de gener de 2019

Menjar la terra



Sona el despertador a quarts de 07:00h. Quina nit... Com quan anava d’excursió de vailet. Els nervis no m’han deixat dormir. I si només fos avui, rai!

Esmorzar ràpid que ens espera la Carla al pis de baix. Sort que el cotxe ja el tenim carregat. Sortim d’una revolada perquè en Miguel té cuques. El Vador ha passat a buscar els millors xuixos de Girona i el pa nostre de cada dia.

Fent el trenet arribem a la gasoinera de Sant Joan per recollir la colla pessigolles, i tots junts cap a Busa.
Busa, capital de la Tòfona. Tòfona, Tuber melanosporum. Tòfona d’hivern.

Ens espera un animal de bosc. Un animal que fa i desfà, que viu i desviu per la Tòfona. En Pere. Pere Muxí. Berguedà de Cal Rosal amb un peu a Teruel i l’altre al Solsonès.

En Pere ens espera amb 2 dels seus fills. La Bruna i en Grau. Sortim a la plantació d’alzines tofonaires. Els gossos tenen pressa per ensenyar-nos l’ofici. Per Déu! Quina destresa! Són uns professionals. Quina meravella d’olfacte. Com esgarrapen la terra. En Pere els crida, els renya, els premia, els acaricia, els valora, però sobretot els estima. En Pere i els gossos són un equip, una família, una manera de viure i entendre la vida.

Quina olor fa la Tòfona. I totes són diferents. I en Pere ens fa una classe magistral. Tan magistral que embogim i ens embriaguem. Folls de Tòfona anem a la borda. I a la borda el xef, el puto crack del xef comença a cuinar. I l’ajudem perquè frisem a menjar.

Torradeta de pa amb tòfona i poma. Rissoto de Carxofes i tòfona. Foie gras Rossini. Ous ferrats amb tòfona. Botifarres a la brasa. Els millors xuixos de Girona a la brasa amb un raig de ratafia.

Beurem per tocar el cel si en Miguel ens omple les copes amb un vins sublims. El Masia Carreras d’en Joan i els Clos d’Agon Blanc i Negre d’anyades glorioses.

I Déu va baixar del cel per beneir-nos i ens digué: "Preneu i mengeu-ne". Amén!
Així ho vam fer. I per poc morim de plaer.

Som terrenals i aquestes festes ens deien extasiats. Tornant amb el cotxe un pensament etern de gratitud amb el mestre tofonaire.

Gràcies per deixar-nos viure la teva vida. Per deixar-nos sentir el teu món. Per deixar-nos flairar el sòl. Per deixar-nos menjar la terra.


Per Jaume Montanyà @julivertalplat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada