He llegit en un tuit que després de festes és
necessària la desintoxicació. Jo ho faig menjant llagosta, que tot i rica en
colesterol és de fàcil digestió! Mentre me la menjo Ella sintonitza d’antena a orella i m'explica la següent història:
al mar...
He viscut part de la meva vida a la foscor
d'una cova submarina i a l'ombra d'una immensitat salada. Recordo quan era
larva i em deixava portar per la corrent marina...D’adulta visc al fons sense
envellir -més gran, més forta i més fèrtil- i sóc immortal excepte quan
m’atrapes, que vinc a la superfície a morir.
M’encanta la serenitat i la lentitud i des del meu cau observo els corals i el
seu ball mut.
Sóc castanyeta, vermelleta i lilosa, de caràcter càlid i gens mimosa. Sóc dura
i tinc closca de batalla tot i que, jo no tinc tenalla. Soc d'hivern i m'agrada
estar a resguard i sempre borinant. Quan estic tranquil·la miro avall i em
connecto a l’inframón amb els meus bigotis dalinians i quan estic en alerta,
poso les llargues antenes amunt tot fent un avís a navegants! I així reculo i
avanço... avanço en el temps a cada cop de cua, com Dalí amb el seu bastó de
geni i figura.
Em fan por els pops perquè em foraden i em
buiden. Ho volen agafar tot amb els seus braços i a mi em recorden les nanses
d’alguns humans-llops! Jo només tinc 5 parells de potes i la cua reial i veloç,
amb la què nedo precoç tot fugint del peix gros. De nit surto a buscar aliment
i de dia observo des de la roca i oxigeno la ment. Jo estic a la part
intermèdia de la xarxa tròfica, em menjo l’eriçó que es menja l’alga i si jo no
em mengés l’eriçó ell es menjaria tota l’alga i es quedaria la mar sense el seu
pulmó.
a la barca
Per sort, ara molts em pesqueu amb tresmalls
com en l’època on tot era artesanal i, per un futur assegurat, la meva captura
heu regulat.
A ses Illes sóc la reina i la llegenda diu que abans, per berenar els nins em
feien amb pa i oli, igual que feien pa amb vi a terra endins. Val a dir que en
aquelles tardes d’horabaixa amb el meu preu no feien massa caixa. Ara, em
preues i em veneres i, de viver o salvatge, vinc a tu dins la barca després
d’un llarg viatge.
a la cuina
El govern suís em vol atordir abans de bullir
perquè diu que pateixo massa. No serà això una cuirassa? També hi ha una
americana que em vol adormir amb aires de marihuana... mort dolça i relaxada
cap a l’olla bullent?
Bullo entre l’esnobisme i la tradició. Soc
versàtil, extravagant i auster i sempre faig el brou més llaminer! La ‘Sopa a
la llagosta’ era el plat preferit de Dalí, surrealisme i revolució. Amb
caldereta i al ramen... Puc ser amb salsa brava i fins i tot estofada, i també
‘a l’americana i amb sofregit’, i tu somrius perquè no té gaire sentit que a
Amèrica es cuinin sofregits! A Sardenya em fan ‘a la catalana’ i els pescadors
d’en Josep Pla a la brasa. També em pots posar al forn ben ruixada o gratinada.
De totes les situacions en surto sumptuosa perquè soc tot un luxe de crustaci!
Pots apuntar en el meu epitafi que ‘amb tot he maridat i molt m’has estimat!’
al plat
Jo no tinc pinces i tu sí i, m’obres amb elles
i em tastes amb els ulls mig clucs i fas una espècie de ganyota quan els teus
llavis xuclen el meu cap i alguna pota. I degustes la meva carn, ferma i
delicada, i el teu cap emmudeix de pensament i en un moment m’obres el cor i
l’ànima. Plaer latent!
I ara... ara ves-te’n corrent i crida al vent,
que SOM IGUALS i que LA NOSTRA VIDA NO ÉS TAN DIFERENT!
Per Núria Farizo @nuriafaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada